Avui s'ha dut a terme la Jornada de l'Estratègia de salut en cardiopatia isquèmica de les Illes Balears

L’1 de març de 2008 es va posar en marxa a la nostra comunitat autònoma el Registre “CI-IB” (Codi Infart Illes Balears) que recull tots els infarts aguts de miocardi que es produeixen a les Illes i que ha servit per unificar els protocols d’actuació per atendre aquest patologia.

Aquest Registre ha permès documentar, quantificar i monitoritzar la qualitat assistencial y el grau de compliment de diferents programes: l’angioplàstia primària (la disponibilitat d’un cardiòleg-hemodinamista les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any), la fibrinòlisi extrahospitalària (la possibilitat d’administrar tractament farmacològic per desfer el trombe a les ambulàncies del 061) i la possibilitat de transferir l’electrocardiograma des de les ambulàncies al centre hospitalari. Totes aquestes actuacions són possibles integrant l’activitat assistencial a tots els nivells: Atenció Primària, 061 i centres hospitalaris.

Des de la posada en marxa, s’han inclòs al Registre autonòmic més de 1.400 pacients amb sospita d’infart agut de miocardi, el 77% dels quals han estat homes, amb una edat mitjana de 62 anys. Gràcies als protocols establerts, s’ha aconseguit escurçar el temps de resposta, s’ha optimitzat el tractament, s’ha reduït l’estada hospitalària i s’ha incrementat la seguretat del pacient.

Aquest esforç ha fet possible que s’hagi aconseguit una taxa de revascularització (normalització de la circulació del cor) global del 82% (en el 58,4% per angioplàstia primària i, la resta, el 23,6%, farmacològica), una xifra molt superior a les mitjanes estatal i europea. A més, amb una de mortalitat global del 8%.

Totes aquestes dades s'han presentat avui en la Jornada de l'Estratègia de salut en cardiopatia isquèmica, feta a l'Hospital Universitari Son Espases. Aquesta Estratègia serà de gran utilitat perquè els professionals sanitaris puguin plantar cara i actuar contra aquesta malaltia, ja que permet la sistematització dels casos, conèixer els punts clau i les fases en les quals s'ha d'incidir per obtenir una major probabilitat d'èxit.

El Registre “CI-IB” (Codi Infart Illes Balears) té una clara finalitat clínica que està tenint importants repercussions a nivell assistencial, ja que permet monitoritzar la capacitat i la qualitat del sistema sanitari en l'atenció dels pacients amb infart agut de miocardi.

Fruit d’aquest esforç, durant el 2009, el Ministeri de Sanitat i Consum va guardonar la Conselleria de Salut i Consum amb el Premi a la Qualitat en el Sistema Nacional de Salut per aquest Registre Autonòmic d’Infarts Aguts de Miocardi.

La importància del factor temps

L’eficàcia del tractament de reperfusió a pacients amb infart agut de miocardi està directament relacionada amb la rapidesa del tractament, és a dir, a poder fer una actuació immediata. Està demostrat que el tractament òptim de reperfusió és el que s’aplica precoçment des de l’inici dels símptomes, reduint la mida d’un infart, minimitzant el dany miocardi, preservant la funció ventricular i disminuint la morbimortalitat.

Per aquest motiu, el Registre “CI-IB” (Codi Infart Illes Balears) té una gran importància en l'àmbit de l'assistència a pacients en situacions emergència. Per a això s'ha desenvolupat una aplicació que permet la recollida i l’explotació de les dades referents als casos que es produeixen dins l'àmbit de l'emergència i, en concret, dels pacients atesos pel 061.

El projecte ha permès desenvolupar un portal web accessible des de qualsevol punt connectat a la xarxa corporativa i amb les mesures de seguretat pertinents per salvaguardar la confidencialitat i la sensibilitat de la informació. Aquest portal es basa en la Història de Salut de les Illes Balears, una eina que permet que els professionals puguin accedir on-line a les dades dels pacients des de qualsevol punt assistencial (hospitals, centres de salut i 061). Aquest portal és pioner i únic en tot l'Estat.

Els resultats de la implantació del Codi Infart Illes Balears ja ha obtingut importants registres, de fet, el temps mig de canalització i atenció a una urgència d'infart s'ha reduït de 110 minuts a 93. Als pacients que són atesos en el 061, en 77 minuts de mitjana ja se'ls ha pogut canalitzar l'artèria. Per altra banda, a les Illes Balears cada any s'atenen entre 270 i 300 parades cardiorespiratòries, i d'aquestes s'aconsegueix reanimar a un 30%. I d'aquest 30% aconsegueixen superar totalment el procés i són donades d'alta un 11% (30 persones per any)

Seguiment dels casos

Una particularitat del Registre “CI-IB” (Codi Infart Illes Balears) és el seguiment sistemàtic mitjançant el contacte directe amb els pacients, amb l'objectiu de detectar problemes organitzatius, logístics i assistencials a mitjan i llarg termini, així com avaluar la situació de cada pacient.

En concret, es realitza una entrevista de seguiment al mes, als sis mesos i a l'any després de l'alta hospitalària, després del procés agut d'infart de miocardi. Així, aquesta informació recollida de cada pacient permet obtenir una informació qualitativa i quantitativa que en un futur serà fonamental per al disseny d'un Pla de prevenció secundària.

Gestió integrada de patologies de risc cardiovascular en la història de salut

La integració assistencial és imprescindible per millorar els resultats del nostre sistema sanitari i per millorar la seva eficiència. Per aquest motiu s’està desenvolupant la gestió integrada de patologies de risc cardiovascular en la història de salut com a eina informàtica per integrar totes les actuacions dels distints professionals que intervenen en el procés assistencial i marcar pautes d’actuació comunes, cada un des del seu àmbit i nivell d’actuació. En les properes setmanes començarà la seva implantació i permetrà millorar l’atenció prestada pel Servei de Salut en aquest àmbit.

Hàbits de vida saludables per evitar un infart agut de miocardi

L’edat, el sexe i els antecedents familiars són factors que no es poden modificar, però n’hi ha d’altres que s’han de controlar i modificar per disminuir-ne el risc. Alguns consells són:

-Vigilar la pressió arterial (el 53% dels pacients ingressats amb un infart eren hipertensos).

-Controlar el colesterol (en el 39% dels pacients es documenta l'antecedent de hipercolesterolèmia; i en el 60% d'aquests pacients, a pesar de rebre tractament, mantenien xifres elevades a l'ingrés).

-Practicar hàbits de vida saludables.

-Controlar la diabetis (el 23% dels pacients ingressats amb un infart eren diabètics).

-Evitar el tabac (el 41% dels pacients ingressats amb un infart eren fumadors actius).

-Evitar la ingesta excessiva de begudes alcohòliques.

-Controlar l’excés de pes.

-Fer exercici físic moderat.